Bueno, bueno, bueno, gent, ja som a Bikaner (on esta el temple de les rates que NO anirem a veure, ... oooooh) :-) ... es veu que s'havia d'entrar descalc i tot.... quin fastic...les rates per sobre dels peus, que es veu que et dona sort...
Be, doncs anem a pams. Ahir al mati encara erem a terres de l'himalaya i vam visitar tot el complex de la secretaria del govern tibeta a l'exili, on tenen petits monestirs i biblioteques, centres medics i astrologics, etc.
Ahir varem arribar a Amritsar despres de 5,5 hores de viatge i l'hotel s'ha de dir que era molt i molt xulo! (Ara que ja ha passat us hem de confessar que dues de les nits que portem aqui hem hagut de dormir amb sacs i/o amb la roba de carrer de tan bruts com estaven els llencols de l'habitacio... en el seu moment ja veureu les fotos...).
Durant el trajecte cap a Amritsar, com tambe ha passat avui, a la que pares per descansar a una benzinera o un mercat de carretera, ens convertim en l'atraccio turistica del lloc i surt gent fins i tot de sota les pedres, s'acosta i ens rodeja alla on estem i xafardeja a veure que fem, com som, quin llibre llegim, que volem...
Doncs aquest hotel estava just davant del Temple Daurat, el mes important dels Sijh (aquells dels turbants i llargs ganivets a les dents). Heu de mirar-lo per internet! Desde la terrassa, on varem sopar ahir i hem esmorzat avui, teniem una vista privilegiada del tot el recinte!! I amb la musica i els cantics semblava una peli!!
L'hem visitat avui a les 6 del mati (haviem quedat a les 5 i hem allargat una mica mes....) L'unic problema es que HAS de tapar-te el cap, entrar descalc (sense mitjons) i "rentar-te" els peus abans en una mena d'estancs just a l'entrada... i es clar, amb 40000 pelegrins al dia que tambe venen a jalar el menjar gratis que es dona a dins,... doncs ja veus! Pero un dia es un dia i fora manies! La Rosa no s'ha volgut arriscar a agafar res pels peus i els tres restants hem fet el cor fort i cap a dins! Per dins es molt xulo i mes curios es la gent com va amunt i avall, fent les seves plegaries i histories.
Abans, pero, per peticio no questionable del nostre superconductor Mali, varem anar a la frontera amb Pakistan, on te lloc la cerimonia de tancament i obertura de les fronteres. Amb una calor i una humitat insufribles (top record del viatge), varem ser testimonis de la "charlotada" que CADA DIA es fa amb mogollon d'espectadors. Soldats amunt i avall clavant puntades de peu i patades a l'aire, exageradament van fent passos militars a tota llet i s'intercanvien gestos amb els soldats de l'altre banda.... tot aixo al so del crit guerrer dels seguidors d'ambdues parts rotllo "HINDUSTAN, ZINDABAD!!!" o "GIU, GIU, PAKISTAN" (visca l'Hindustan/Pakistan)...tot un espectacle...
A part d'aixo ahir tambe vam visitar Jallianwala Bagh, un parc que recorda els 2000 indis morts durant els atacs de Gran Bretanya el 1919. Un cop mes els rossos vam causar furor i ens vam fer fotos amb els turistes locals. 
Tambe vam estar parlant amb unes peregrines (parlar es un dir pq ni nosaltres parlem hindi ni elles angles...) que al final ens van ensenyar com les dones ens haviem de posar els mocadors al coll.
Tambe vam estar parlant amb unes peregrines (parlar es un dir pq ni nosaltres parlem hindi ni elles angles...) que al final ens van ensenyar com les dones ens haviem de posar els mocadors al coll. 
Dema visitarem el fort de Bikaner que es veu que es molt xulo i despres 6h de trajecte cap a Jaisalmer, on farem una sortida amb camell per veure la posta de sol des de les dunes del desert. I es que ja queda enrere l'Himalaya i ens fiquem de ple a les terres arides del Rajhastan.
Molts petons a tothom i seguirem escrivint i penjant fotos aixi que ens sigui possible!
ESTIC D'ACORD PER MOLTA SORT QUE DIGUIN QUE DONEN LES RATES MILLOR TENIR- LES LLUNY I VEURE UN REPORTATGE DEL LLOC PER TV. QUAN ELS LLOCS SÓN BRUTS HEU DE EXIGIR AMB MOLTA AMABILITAT QUE HO NETEGIN PERQUÈ UNA COSA ÉS SER POBRE I L'ALTRA ES SER BRUT I PER AQUESTA TERRA TENEN UN AIGUA MOLT BONA PER RENTAR. CLARA, ALBERTO .JORDI: SOU MOLT ATREVITS FICAR EL PEUS ON ELS FIQUEN TANTA GENT. PORTEU SEMPRE UNA AMPOLLA D' AIGUA PER AQUESTES OCASIONS .LES FOTOS MAQUÍSIMES I TENIU UNES CARES PRECIOSES TONES DE PETONS
ResponEliminaHola: Aquests del canvi de guàrdia a la frontera, semblen descendents d'Alejandro Magno amb les plumes al casc tipus grec oi?
ResponEliminaJa sabeu que l'exércit arreu son uns exagerats amb els pasos i actituts molt serioses i "castrenses", disciplina obliga.
El tio del mig que semble o es molt alt, semble en Sandokan en persona.
Aixó del Petit Tibet, se d'un que entraria en éxtasi, trepitjar per on passa sa Santedad el Dalai, ha de ser massa.
Be, salut i felicitat (queda be oi?) sobre tot en llocs tan mistics
Una abraçada molt forta.
Molts Petons Pare
Ei turistes¡¡¡ Som la familia Carré, després de haber parlat amb vosaltres, ens em quedam tranquils del tot, dons després de 2 díes, ens pensavem que ja estaveu raptats i esperavem el import del rescat per avisar a Mel Gibson que os rescatés.
ResponEliminaAlberto, Jordi, sobretot, no se os passi per el cap, el de cambiar a la Clara i la Rous per vaques, yaks, monos o rates, dons dexarieu el país sense cap animalet d'questos, dons com ellas no ni han, al seu valor es incalculaple. (jo, com es nota que som els pares).
Les fotos son precioses i els indis també. ja cal que vigileu (Alberto i Jordi), dons a la més mínima se les quedaran com a record.
Rous, tal i com em va dir ta mare, avui no he anat al Consorci, quedo a l'espera de novas ordres.
Avui la aiai (dels coll....) na fet una de bona, ha pujat al seu terrat, ha vist una ampolla buida de plastic a l'altre taulada i per sobre les teules ha pasat al terrat dels mecanics a buscarla, dons 'estaba feo que hubiese una botella alli', ja sabeu, (es per el que diran els veins), sort que no ha pasat res, dons si arribe a caure, la remato allá mateix, ara li posaré una corda lligada al peu i que no pugui anar més en-lla del pou i una campana com les vaques penjada al coll.
Hola, mi querida pandilla, estamos todos muy contentos de poder ver las fotos, estais los cuatro guays, todas muy guapas, lo que nos nos ha gustado tanto es lo de las sábanas sucias, no le hemos dicho nada a la yaya, ya sabes como es, lo que no he entendido es si ha sido en el pequeño Tibet, o antes, porque según, vuestros comentarios, estabais en un hotel
como un palacio ¿ES QUE NO TIENEN LAVADORAS?... ADEMAS ME ALEGRO MUCHO DE QUE NO VISITEIS EL TEMPLO DE LA RATAS 0K.....?
recibid un camión grande de besitos Muaaaaaaaaaa.