Hoy toca National Geografic... vereis camellos (de ahi el titulo), escarabajos peloteros, desiertos y, por fin, descubrireis cual es el sentido de la expresion vivir como un marajah.
Empezemos por lo ultimo. Hace dos dias estuvimos en Bikaner y alli visitamos el palacio de su marajah (Junagarh)...flipamos...marmol de carrara y cristal d murano, baldosas sicialanas... y piedra rosa trabajada como si fuera madera.
Tambe vam estar en un altre palau reconvertit en hotel...hem decidit que la propera vegada que vinguem ens allotjarem aqui... obvament esteu convidats.
Pel que fa a la vesant gastronomica, aspecte que interesa especialemt a les mares i a la iaia, us direm que encara no fan potajillo pero que cada dia millorem... ens tornarem vegetarians. A mes a mes de que fan uns menjars increibles, quan un veu el que menjen les vaques pel carrrer (cartrons, paper...) deixaria de menjar carn.De pel.licula. Que ens dirieu de veure al Jordi ballant en mig del desert despres de sentir-se Lawrence de Arabia. De moment us deixem una foto de l'expedicio i un altre del Fred Astaire del desert del Thar.
Aqui a Jaisalmer hem estat 2 nits en un hotel super xulo dins la ciutat amurallada: immaculadament net, espai'os i amb vistes a la ciutat. L'unic problema es que a la ciutat amurallada viu mes gent del que el clavegueram sense renovar pot suportar. L'altre inconvenient es que hi ha tibetans menors d'edat treballant-hi 24h al dia... Ja us explicarem com funciona el tema.
Jaisalmer es increible: l'anomenen la ciutat d'or perque esta tota construida amb pedra arenisca. Vam visitar el fort amb una audioguia en "argentino" molt autentica :-) Com veureu a les imatges, el treball fet a cada raco del fort es d'una precisio i d'una habilitat encisadora. Vaja, que la part desertica de l'India ens esta agradant moltissim!
A Jaisalmer tambe hem anat a una botiga recomanada per la Lonely Planet perque ajuda a les vidues, que estan totalment marginades de la societat, a guanyar-se la vida minimament. En Deepak (qui porta la botiga) ens ha explicat moltes coses sobre el sistema de castes i els casaments i totes les desigualtats i injusticies que aquest sistema comporta. Ens deia que a l'India hi ha 4 grans castes. La mes baixa son "els intocables" que nomes van a la ciutat de matinada per netejar-la. Ningu no pot parlar amb ells. De fet, cap casta pot parlar amb castes inferiors a les seves. Tant es aixi, que si ho fas, no nomes et busques problemes a tu mateix amb risc de que t'excloguin de la casta, sino que tambe perjudiques tota la teva familia, aixi que moltes vegades, es per la familia que deixes de fer moltes coses o d'intentar lluitar contra aquest sistema.
En Deepak tambe ens explicava que les noies es casen dels 12 als 14 anys, mentre que els nois es poden casar fins als 20 i tants. Mes tard dels 14 es considera que ets afortunada si un home deiceix casar-se amb tu... A mes a mes, el casament l'arreglen entre els pares i els nuvis no es veuen fins al mateix dia del casament... Com deia el Deepak, primer et cases i despres aprens a estimar...
Avui hem arribat a Jodhpur, la ciutat blava, on nomes passarem una nit. Ha coincidit que hi ha un festival d'estels (no d'estrelles, de fil) i a mes avui es el dia de les germanes. Es tipic que les germanes comprin un bracelet als seus germans (que li donara sort durant un any) i que aquests li facin un regal a les germanes.
Dema visitarem el fort de la ciutat i marxarem cap a Udaipur, la ciutat d'en Mali, on estarem 2 nits. Intentarem escriure des d'alla.
Molts petons a tothom!
Ei turistes¡¡¡ començem per el final, Rous he consultat la meva agenda i mira per on, demá al matì estic dispo-niple, dons no et preocupis que demà estaré com un clau al Consorci amb tots el papers i espero dexairu tot finiquitat.
ResponEliminaAvui ha vingut la vostre tieta Rosa i em fet un arrós de peix que si podia chupar els dits, (cuan fa que no os foteu un bon arròs¿), encara está aqui amb nosaltres i ha pogut veure tot l'enviat avui per vosaltres, os envia molts petons, la Aiai i tots em disfrutat llegint i veient les nomerosas cosas que ens expliqueu, cuant estigeu aqui ja ens explicareu amb pels i senyals les vostres vivencies, (que son moltes), al final escriureu un llibre amb totes ellas. El pare Gabriel aquesta tarda marxa cap la frontera francesa amb el mini on es trobaran tots els bons fanatics del mateix, i junts aniran atravesant France fins el estret, on carregaran les seves yoies i pasaran a Inglaterra, on hi ha la trobada, llastima que no hi han trobades de bateries, dons podeu estar segurs que cap allà m'nanava.
La Iaia está molt bé, una mica rondinaria, pero es normal, molts petons de par d'ella.
Ahir vaig anar a l'oficina i habia arribat un paquet de Madrid par mí, el contingut era una serie de regals dels meus companys de Atos Madrid, una samarreta de Led Zeppelin, una cartera de pell, una mariconera i un porta retrats electronic, que ja sabeu com funciona, es pot carregar les fotos que més t'agradin etc,etc, una postal dedicada i tot amb molta estimaçió, ja m'extranyaba a mí que cuan vaig estar a Madrid, la despedida estava molt descafeinada, ara su han currat molt, ja ho veureu, estic molt content per tot el que han fet, bé os deixo amb la vostre mare, molts petons del 'parao' 'jubilado'.
Vaya , me he quedado con las ganas de ver bailando, al FRED ASTAIRE., del Jordi, pues no han llegado las fotos, de las otas fotos, han quedado preciosas, estais los 4 guapisimos., y todo chulisimo, las del camello, lastima, pues nada más hemos visto los traseros., la puesta de sol guapisima y para que decir los palacios, guays.,seguir pasandolo muy bien. ¿DE ACUERDO? RECIBIT MUCHOS BESOS DE TODOS PARA TODOS. tieta ROSA, yaya,MIKI,nala y nuska.muaaaaaaaaaaaaa!
¡¡ Rous¡¡¡ bé aquest matí he anat al consorci, cap problema, s'an quedat els documents que em vares dir, i han sellat la copia per a tú, no hi faltaba res (no podia ser d'altra manera) i sobraven papers, es a dir, tot el que amb vas donar per si les mosques, no han fet falta, nomes han dit al final de tot, que t'en recordis de anar el día 1 de Setembre a l'escola que ta tocat, (t'en recordarás oi?), res més, per lo tant tú tranqui que hay confi. Seguiu disfrutan de l'aventura, que el día a día ja vindrá ell sol.
ResponEliminaMolts petons de tots, per a tots. Muakkkkkkkkkk.
Hola Blother and Claretaaaa...
ResponEliminaestem a punt de marxar cap a Galicia, en 20 min sortim.
Nos comeremos un buen trozo de ternera gallega que estas no comen carton jeje...
Lorena engordando más y mas, supongo que con el apetito que se le esta desarrollando, ahora en Galicia se va a poner como un tententieso... bueno seguid pasándolo bien y ya nos veremos en Campo... por cierto ayer fue el cumple de Lo.
Un beso a todos y menuda envidia me dais. Un besote para todos
GUAPOS MEUS: ESTIC GAUDINT MOLT D'AQUEST VIATGE VOSTRE. I MOLT FELIÇ DE VEURE QUE ESTEU TANT BÉ.ESPERO QUE AQUESTES EXPERIÈNCIES ES PUGUIN REPETIR A MI (MARE, TIETA, PADRINA, SOGRA CLARA) EN DONA CERTA TRANQUILITAT QUE ESTEU JUNTS. LES FOTOS COM SEMPRE FANTÀSTIQUES. COM ENS FEU UNA MICA DE ENVEJA EL SALVADOR I JO HEM DECIDIT ANAR UNS DIES A MARRAKECH AIXÒ SI COM A SENYORS AMB L' INTENCIÓ D' ANAR PREPARANT EL NOSTRE COS I LA NOSTRA ÀNIMA PER AVENTURES MÉS FORTES. EL PROBLEMA ÉS QUE ESTAREM FORA DE DILLUNS DIA 10 FINS EL ALTRE DILLUNS DIA 17 I NO ENS PODREM VEURE EL DIA 16. REBEU TONES DE PETONS I TONES D' ABRAÇADES. C.S
ResponEliminaHola nois, molt maques les fotos i tot el conjunt.Nosaltres com que patiem per el vostre piset de Selva, no fore cas que ntrès molta pols,ens hi hem instal.lat comodament i el netejem cada dia. Aquest cop el temps ha estat molt clement amb nosaltres i el sol ha brillat amb força. Les vostres últimes notícies em deixen més tranquil.la.Un petò molt fort i seguiu escrivint. Muuuuuuaaaaaacks.
ResponElimina