Manali, Mandi, Dharamsala y la paz interior

Hola family!
Aqui la delegacio catalana a l'India! :-) Sabem que no podeu esperar a veure les fotos pero no us queda mes remei perque aqui el tema no funciona. Que hem fet aquests 2 dies?

Ahir ens vam pendre un dia tranquil, vam esmorzar com uns reietons a la terrassa de l'hotel, vam anar a visitar uns temples i despres carretera tortuosa a manta pero no va ser per tant ...

Pas a pas:

Esmorzar: (comanda mitja) torrades, truita i crepe de platan amb mel o xoco (ja us imagineu qui?). Preu: 7 euros. La clau: 7 euros L'ESMORZAR DELS 4!!!!!!

Un cop al temple a dos ens van beneir, tal i com podeu veure aqui:
i tambe ens vam fotografiar amb turistes locals (hem de dir que un dels indis ens va intentar fotre ma!)

I una va comprar pulseretes i un altre va pujar a un yak, aixo va per a tu Sergi:

I vam trobar un tio vivo de caballets indis:

Despres de rular una estoneta mes per museus i temples..... eren les 14h i de cami cap a Mandi. Hi havia menys transit i llum al tunel, aixi que menys canguelo.

Entremig ens van ensenyar com passaven provisions, missatges, etc. desde la carretera fins un poble que estava dalt del cim.

Vam arribar a l'hotel on els monos ens esperaven i ja comilona i a dormir.

Avui hem sortit cap al petit Tibet, com sempre la carretera es l'aventura. El verd ens satura, ara en forma de camps d'arros, ara en forma de muntanyes inacabables.... Com a sorpresa del dia ens hem trobat a l'exercit: hem comptat com a minim 70 camions entremig dels quals hem anat passant.

i despres l'arribada d'una celebritat politica ens ha tornat a fer parar...

Aixi 3 hores es converteixen en 5 en un plis plas. Aixi doncs, ja veieu, 50km= 2h de trajecte. Al final pero hem fet tot un record i hem aconseguit fer uns 150km en 5h!

Aqui a Dharamsala us hem de dir que hi ha una gran area militar, kms i kms d'extensio de campaments militars entremig d'una carretera d'aquestes que heu anat veient per internet fins a arribar al petit Tibet. Aquest poble es el mes turistic que hem vist fins ara i tambe es on, logicament, podem trobar mes monjos i monges budistes de totes les nacionalitats.
El poblet esta ple de botiguetes i de cotxes circulant a toc de pito i tambe hi ha el monestir on es fa vida budista per excel.lencia a l'India i on el Dalai Lama ve a fer discursos. Ens hem perdut, pero, els debats que els monjos fan a diari, pero val a dir que la pluja d'avui ha estat segurament un dels impediments per veure-ho.

Un cop mes els rossos som la "sensacion del lugar" i 6 o 7 hindis han volgut fer-se una foto amb la Rose:

I per acabar, sopar tibeta i te de menta (feta amb 1 fulla de menta) amb vistes a la muntanya:

Plans de dema: acabar de visitar el petit Tibet i trajecte cap a Amritsar, on hi ha el temple daurat, el temple sijh mes important de l'India. Per fer aquesta ruta necessitarem unes 6h... No us prometem res per dema...

Dit aixo, molts petons a tothom!!!!!!

MANALI

Be, avui estem tenint una mica de problemes per transferir fotos i amb internet en general....Va mes lent que el caballo del malo... Us volem mostrar l'hotel en el que estem i la meravellosa excursio que hem fet a la vall de Sollang.

Hem anat caminant desde Manali amb un guia molt simpatic que es deia Labu o l'home del dit xafat (es que tenia el dit xafat, molt xafat i l-hem hagut de donar medicaments (un pot de topionic i paracetamol).

Be l'excursio ha sigut molt xula! 14 km i uns 500 m de desnivell. Hem anat travessant prats amb pomers (molt bones) , rius, pobles rurals, camps silvestres de Marihuana, etc... i hem inclus arriscat les nostres vides creuant un riu per sobre de dues fustes. Hem estat acompanyats per dos gossos, pero de vegades el grup augmentava a tres gossos, una vaca, una ovella (negra) be, tota una barca de Noe... A dalt de tot, ens esperava el Mali amb el seu flamant cotxe i, com un rics de Pedralbes, hem baixat enmig d'una pluja torrencial amb tota comoditat (be, erem 4 darrera aquesta llauna, doncs hem baixat tambe al pobre guia ferit, pero hem sobreviscut). El paisatge es realment espectacular, penseu que estem a la falda de l'Himalaya, rotllo cascades, parets verticals, verd per un tubo i muntanyes gegants. Llastima de la boira, que no ens deixa veure el final de les muntanyes...segur que l'Everest esta per aqui en algun lloc amagat... :-)

La Rosa i jo ens hem menjat uns dolcos tipics d'aqui (la Clara i l'Alberto no ho veien clar) i ara anirem a sopar menjar tibeta.

Dema tornem a passar la nit a Mandi abans d'anar cap a Dharamsala (el petit Tibet) i depen de l'hora que arribem no estarem a temps d'escriure. El plan del mati es fer visites culturals al poble i veure els temples que hi ha per aqui. Ben dinat, tornar a passar pel tunel sense llums ni ventilacio n iportes d'emergencia de pas obligatori cap a Mandi pero no patiu que tenim els Deus del nostre costat! :-)

PD.1 (by Jordi & Rosa): La verdad de Mandi ..... L'Alberto tambe es va apuntar a la festa nocturna gracies a les magnifiques cerveses indies del sopar.... :-)

PD 2 : Sergi, aqui els cotxes dels bombers van molt rapid. I la teva tieta Clara s'ha fet amiga d'un mico filos, tambe hi ha unes vaques molt grans i peludes que es diuen yaks i el tiet Jordi s'ha pujat... ens han dit que la tieta Rose s,ha fet amiga d'un camell i el tiet Albertito d,un elefant... ja t,anirem ensenyant les fotos...

Carreteres secundaries

Ja hem arribat a Manali. Es diu rapid pero no es tan facil.... com veureu a les fotos hiha rius, boira, carreteres que desapae\reixen i sobretot indis al volant..... VERY DANGEROUS ...HELP ME..... Se me estan poniendo los gluteos como piedras.... si cierais com aprieto las nalgas cuando en una COMARCAL ,AQUI LLAMADA NATIONAL HIGHWAY, PASAN DOS CAMIONES, LA PUTA VACA DE MARRRAS Y MALI CON NOSOTROS. fRASE DEL DIA: "Y EL TIO SIN PESTANYEAR". SOGRA, LO DEL YOU TUBE NO SE COMO SERA, PERO A MI ME SALEN CANAS...

Pero be water my friends, nom pasa nada... para que creeis que sirven los 1237 dioses que tien los indios...y la campana estamos m'as protegidos que con winterthur....

Tot val la pena per veure aquests paisatges. Son extraordinaris...a vegades sembla que estem dins d'un documental de la dos...

Ja hem trobat a les dones en un espai p'ublic...resant i cantant.....alguna cosa haurien d'apendre aquestes dos de la foto de dalt

Antes de ir a cenar en el retaurante el hotel de Mandi. Jordi no rezo y cago...amb aquest rodoli acabem pero ja us puc dir que el tio ja s'ha recuperat i acui s'ha "jalat" un cabas de noodles.

LO PROMETIDO ES DEUDA:

una de buganvillas y los rubios causando furor entre los nativos (estan pensando en incorporarlos al santoral, donde caben 1237, caben 1239).

pd.; Gabriel pare, el teu mail esta a la llista de distribucio del blog... no deu funcionar... millor que miris el blog directament que l'intentem actualitzar cada dia.

pd2: Miki, la marihuana creix silvestre per tot el poble de Manali...

SHIMLA I MANDI

Bueno, seguidors fidels, seguim l'aventura en el pais dels pantalons llargs, doncs aqui ningu porta pantalons curts, tot i la calor, nomes els nens i algun despistat, com jo. Ara us escrivim desde MANDI.

Sra. Carre, felicitar.te un cop mes pels teus comentaris i pel teu savoir faire amb l'ordinador. Estem molt contents de rebre els teus missatges i felicitar tambe a la tieta Clara Serrano per la inspiracio que ens demostra en els seus comentaris! Seguiu aixi!

Ahir varem arribar a Shimla, la ciutat de vacances dels indis rics i altrament coneguda com la ciutat dels monos (No patiu, no ens van atacar, ni entrar a l'habitacio, ni res...). La ciutat es com una especie d'Andorra plena de cotxes i gent al mig d'una muntanya, amb tot de carrers amb pujada i plena de paradetes. Feia una temperatura molt agradable, res a veure amb la "plana". La gent va al seu rotllo i no se't tira a sobre intentant vendre't qualsevol cosa, com a Vietnam. Shimla es tambe una de les ciutats que els britanics van fer al seu gust per venir de vacances. L'esglesia i la biblioteca al capdamunt del poble en son un exemple. Aquest lloc fa tanta pujada que han habilitat uns ascensors que, per 7 Rs (10 centims d'euro) t'estalvien l'escalada a dalt de tot. Alla vam descobrir un restaurant amb menjar molt bo i amb uns postres bonissims! Pastissos de xocolata amb nous per 45Rs, es a dir, un mig euro.

De l'hotel ja us ensenyarem les fotos!

Aquest mati hem anat a esmorzar a un lloc tipic d'alla, unes dosas, que es com un crep que farceixen amb el que vulguis; en el nostre cas verdures i patates amb ceba tot amanit amb curry (que no falti!). Estem menjant molt arros amb verdures i especies i molta llegum. Estigueu tranquils que de moment no ens fa mal res i la panxa esta controlada!

Despres de 7 hores de cotxe per unes carreteres de muntanya dignes de pel.licula, amb camions, motos, cotxes..., primer amb boira i per la coneguda llei del mes fort (avancaments de vertig,.... pero tranquis que el nostre Mali es un bon conductor)... pero tambe sempre rodejats d'un verd que fa que et sentis en plena natura... son els contrastos.... gent en cases fetes pols pero amb movils ultima generacio a lultima moda, nene carregant pedres a les carreteres amb uns cotxes dignes de Pedralbes.... Aqu'i els nois van de dos en dos en parella, se senten tranquils xerran i les noies practicament no les veiem, sortint d'escola o comprant, com a molt...

Finalment hem arribat a MANDI...lloc on farem la nostra tercera nit. Estem a un hotel que era el palau d'un Marajah , un princep o algun tipus d'aquest i encara conserva una mica d'aquest aire. Mosquits no hem vist pero micos si... esperem que no ens donguin el sopar perque la idea era fer-ho a la terrassa del restaurant al jardi del'hotel.... aqu'i per uns dies ens podem permetre viuere com uns petits marajahs

L'Alberto es compromet a explicar-vos la versio "Hasta el Cu del Curry" quan arribem.

Eh!!! CS que els missatgets els escribim els 4!!!!!!

Avui tampoc podem penjar fotos, l'instal.lacio es molt precaria..... Les bogambiles exploten per sortir.... Mil petons!!!!!

CHANDIGARTH

Hola family!

Gracies a tots pels missatges! Qui ha escrit el de les rodes? I el de Joan Brossa? No veiem els noms!

Avui al mati hem estat voltant pels jardins de Chandighart i son molt xulos. El primer parc esta fet pel Gaudi indi, que ha utilitzat materials reciclats de tots tipus per construir.lo. El Jordi i jo (Rosa) hem estat la sensacio del lloc i moltes families han volgut que ens fessim fotos amb ells! L'altre jardi era de boganvilles i hem fet fotos dedicades a la tieta Clara! Avui pero no pengem cap foto ni ens enrotllem gaire que no tenim internet a l'hotel i estem a un ciber cafe una mica justet...

Hem arribat a Shimla a mitja tarda despres d'unes 3h de cotxe i ara anirem a sopar. Aqui no fa tanta calor, de fet a estones ens hem posat la jaqueta!

Be corto i cierro fins dema si tenim millors condicions per connectar.nos.

Petns a tothom!!!!

Un llarguissim trajecte...

Hola family!

En primer lloc felicitar a la senyora Carre que esta demostrant ser tota una crack en el mon cibernauta! Aixi ens agrada, que t'atraveixis amb les noves tecnologies!

Doncs ja som aqui! Ha costat arribar a desti entre els retards als aeroports de Barcelona i de Londres (ahir vam despegar de Londres cap a les 1.am. amb tres hores de retard) i un cop a Delhi hem trigat com 6h de cotxe per arribar al nostre primer punt de la ruta: Chandigarth, la ciutat india de Le Corbusier.

Encara no us podem dir com es la ciutat perque hem arribat ja de nit i acabem de sopar pero si que us podem donar les primeres impressions del trajecte des de Delhi: podriem resumir que mai no haviem vist res semblant: xaboles i mes xaboles al costat d'edificis moderns acabats de fer, nens demanant diners per la carretera amb un pot que suposem que portava cola, vaques mortes als vorals de la carretera que servien d'aliment a gosoos i ocells famolencs, muntanyes de brossa al llarg de tot el paisatge... A l'hora arrossals que son un mar de verd, jardins inmensos, boganvilles a petar de color rosa per tot arreu i tv planes... bicis i motos amb 3 persones,la familia sencera, tu-tus (furgos petites) q son com taxis, autopistes on no hi ha carrils i els cotxes s'avisen pitant, la llei del mes fort impera, pitido i palante, aixo si, t'avisen de que et posis el cinturo de seguretat i el casc, hem decidit que millor no conduir aqui, es com les fotos de vietnam pero amb cotxes....

Dema visitem aquesta ciutat i acabat de dinar marxem a Simla,mes al nord, cap a l'Himalaya, buscant la fresqueta i el verd. Aqui venen unes fotitos:

Per cert, el Mahendra ens ha vingut a buscar a l'aeroport pero al final no es ell qui ens acompanyara tots aquests dies: ens ha deixat a les mans de Mali. Aqui la foto del cotxe amb el que anem:

Petons a tothom i fins dema si trobem internete i (com diu el Jordi) si Shiva vol :-)

Preparant-se per l'aventura

Ara sí que sí! Preparem motxilles i d'aquí a unes hores ja serem camí a l'Índia.

Tot i que arribarem a Londres cap a les 18h de demà dia 24, el vol amb destí a Delhi no surt fins a les 22h i no trepitjarem la ciutat fins aproximadament les 11h del dia següent.

Ja intentarem contactar amb els pares d'una manera o altra, però no patiu si rebeu notícies nostres més tard dels càlculs que hagueu pogut fer.

Per cert, la diferència horària és de +3h30' a l'Índia, per tant serà més fàcil intentar fer una quedada virtual amb el Sergi :-)

Doncs, corto i cierro fins a l'arribada a destí!

Molts petons a tothom!