Hola family!Aqui la delegacio catalana a l'India! :-) Sabem que no podeu esperar a veure les fotos pero no us queda mes remei perque aqui el tema no funciona. Que hem fet aquests 2 dies?
Ahir ens vam pendre un dia tranquil, vam esmorzar com uns reietons a la terrassa de l'hotel, vam anar a visitar uns temples i despres carretera tortuosa a manta pero no va ser per tant ...
Pas a pas:
Esmorzar: (comanda mitja) torrades, truita i crepe de platan amb mel o xoco (ja us imagineu qui?). Preu: 7 euros. La clau: 7 euros L'ESMORZAR DELS 4!!!!!!
Un cop al temple a dos ens van beneir, tal i com podeu veure aqui:
i tambe ens vam fotografiar amb turistes locals (hem de dir que un dels indis ens va intentar fotre ma!)
i tambe ens vam fotografiar amb turistes locals (hem de dir que un dels indis ens va intentar fotre ma!)
I una va comprar pulseretes i un altre va pujar a un yak, aixo va per a tu Sergi:
I vam trobar un tio vivo de caballets indis:Despres de rular una estoneta mes per museus i temples..... eren les 14h i de cami cap a Mandi. Hi havia menys transit i llum al tunel, aixi que menys canguelo.
Entremig ens van ensenyar com passaven provisions, missatges, etc. desde la carretera fins un poble que estava dalt del cim.
Vam arribar a l'hotel on els monos ens esperaven i ja comilona i a dormir.
Avui hem sortit cap al petit Tibet, com sempre la carretera es l'aventura. El verd ens satura, ara en forma de camps d'arros, ara en forma de muntanyes inacabables.... Com a sorpresa del dia ens hem trobat a l'exercit: hem comptat com a minim 70 camions entremig dels quals hem anat passant.
i despres l'arribada d'una celebritat politica ens ha tornat a fer parar...
Aixi 3 hores es converteixen en 5 en un plis plas. Aixi doncs, ja veieu, 50km= 2h de trajecte. Al final pero hem fet tot un record i hem aconseguit fer uns 150km en 5h!
Aqui a Dharamsala us hem de dir que hi ha una gran area militar, kms i kms d'extensio de campaments militars entremig d'una carretera d'aquestes que heu anat veient per internet fins a arribar al petit Tibet. Aquest poble es el mes turistic que hem vist fins ara i tambe es on, logicament, podem trobar mes monjos i monges budistes de totes les nacionalitats.
El poblet esta ple de botiguetes i de cotxes circulant a toc de pito i tambe hi ha el monestir on es fa vida budista per excel.lencia a l'India i on el Dalai Lama ve a fer discursos. Ens hem perdut, pero, els debats que els monjos fan a diari, pero val a dir que la pluja d'avui ha estat segurament un dels impediments per veure-ho.
Un cop mes els rossos som la "sensacion del lugar" i 6 o 7 hindis han volgut fer-se una foto amb la Rose:
I per acabar, sopar tibeta i te de menta (feta amb 1 fulla de menta) amb vistes a la muntanya:
Plans de dema: acabar de visitar el petit Tibet i trajecte cap a Amritsar, on hi ha el temple daurat, el temple sijh mes important de l'India. Per fer aquesta ruta necessitarem unes 6h... No us prometem res per dema...
Dit aixo, molts petons a tothom!!!!!!
Aqui a Dharamsala us hem de dir que hi ha una gran area militar, kms i kms d'extensio de campaments militars entremig d'una carretera d'aquestes que heu anat veient per internet fins a arribar al petit Tibet. Aquest poble es el mes turistic que hem vist fins ara i tambe es on, logicament, podem trobar mes monjos i monges budistes de totes les nacionalitats.
El poblet esta ple de botiguetes i de cotxes circulant a toc de pito i tambe hi ha el monestir on es fa vida budista per excel.lencia a l'India i on el Dalai Lama ve a fer discursos. Ens hem perdut, pero, els debats que els monjos fan a diari, pero val a dir que la pluja d'avui ha estat segurament un dels impediments per veure-ho.
Un cop mes els rossos som la "sensacion del lugar" i 6 o 7 hindis han volgut fer-se una foto amb la Rose:
I per acabar, sopar tibeta i te de menta (feta amb 1 fulla de menta) amb vistes a la muntanya:
Plans de dema: acabar de visitar el petit Tibet i trajecte cap a Amritsar, on hi ha el temple daurat, el temple sijh mes important de l'India. Per fer aquesta ruta necessitarem unes 6h... No us prometem res per dema...
Dit aixo, molts petons a tothom!!!!!!
Dirigido a la expedición de Catalunya en la India. Soy la mama Rosa y en primer lugar quiero decir una cosa a Rous. ¡¡¡¡ MOLTES FELIÇITATS !!! Imagino que estarás contenta, nosotros los estamos y mucho,Rosa hemos estado mirando el cole, y se ve muy chulo, como bien dices tiene aula de ingles.FELICITATS.Bueno el viaje, esta siendo de lo mas guay, ¡Ojo con la manos de los indios OJO!!!! JE,JE,JE..... Como va la expedición PASTOR,LLORENS., lo de la comida veo que lo llevais super, y además, a muy bien de precio, tendremos que venir nosotros tambien, que os parece? bueno supongo que todo lo que estais viendo, es una muy buena experiencia., aparte de ser precioso. RECIBID MUCHOOOOOOOOOOOOS BESOS DE LA YAYA, y de todos para todos. firma mama ROSA. MUA MUAaaAaaaA....!!!!!!!!
ResponEliminaRous, com be diu la teva mare, hem estat miran l'escola i os posem un petit extracte de l'historia del centre.
No et preocupis que el dillums anire a Pla\a Urquinaona am tots el papers.
Dema os diem m'es coses, dons ara anem a donar un vol. Molts petons.
Història
--------------------------------------------------------------------------------
1.- SITUACIÓ.
La nostra escola, CEIP Mas Casanovas, és una escola pública emplaçada al barri d'Horta-Guinardó, al carrer Mas Casanovas, entre els carrers Cartagena, Castillejos i la Ronda del Guinardó, a sobre de l'Hospital de Sant Pau.
2.- HISTÒRIA.
El Mas Casanovas va ser construït el passat segle com una torre amb pretensions de castell feudal i al llarg de la seva història ha anat canviant.
L'any 1900 era un hotel que va cedir part dels seus terrenys al FC Barcelona durant una temporada i els jugadors feien servir un parell d'habitacions com a vestuaris.
Més tard la Generalitat va convertir l'edifici en escola: "Grup Escolar Pau Iglesias".
L'Arquitecte Goday va dissenyar diverses modificacions per a adequar l'edifici al que seria el seu nou ús.
Després, els Casanovas van cedir l'edifici com a caserna de la Guàrdia Civil fins l'any 1934. L'any 1939 va tornar a ser caserna de la Guàrdia Civil fins el 1950 que tornà a convertir-se, de nou, en escola.: "Grupo Escolar Obispo Irurita"
L'edifici estava molt deteriorat i ja no reunia condicions per fer classes, gràcies a les demandes dels pares, el 1986 començà la seva rehabilitació. Les obres de remodelació i ampliació van ser dirigides per l'arquitecte Jordi Romeu. El curs 1986/87 l'escola es va haver de desplaçar als barracons del col·legi Jovellanos. El setembre de 1987 es reanudaren les classes a l'edifici remodelat.
En 1989 s'inaugura de manera oficial el nou edifici amb la presència de la regidora d'Ensenyament, Sra. Marta Mata.
Aquest mateix any es va canviar el nom de l'escola, que va passar a ser "MAS CASANOVAS". El Sr. Lluch, dissenyador gràfic i pare d'alumnes de l'escola, va dissenyar el nou segell del centre.
HOLA ESTIMATS ¿QUE FEU? PER AQUESTA TOTS BE .ROSA MOLTES FELICITATS SEMBLA SER QUE EL COLE QUE T'HA TOCAT ÉS FENOMENAL.ESPERO QUE AQUESTS ÚLTIMS DIES ELS TRAJECTES HAGIN SIGUT POC TORTUOSOS.EL DIJOUS I DIVENDRES VAIG TENIR AL SERGI I LI VAIG FER UNES FOTOS PER ENVIAR-VOS-LES PERÒ NO SÉ PENJAR-LES AL BLOG I LES ENVIU PER CORREU. EL DIVENDRES LI VAIG DIR AL SERGI QUE ANIRÍEM A VEURE LA IAIA AURORA I EN VA DIR QUE LA VA VEURE L'ALTRE DIA I QUE ESTAVA CANSAT QUE VINGUES ELLA. COM VEIEU TÉ MOLT CLAR EL QUE VOL TONELADES DE PETONS C.S
ResponEliminaHola colla:
ResponEliminaVeig que aixó va tirant segons gaire bé lo previst, o sia molt be.
Suposso que heu anat a petar a una zona fronterera i es clar, l'exércit a tope, aquests països no estàn per romanços.
Sabent com us agraden les muntanyes, deveu estar xalant a tope oi?.
Rosa, dius 30' de casa, i menys també, llàstima que has de fer canvi de línea, peró així i tot, es un moment. Estaràs tot just a la sortida del tunel de la Rovira, gairebé fent footing podríes anar a treballar.
Vosaltres mengeu be, peró ací tampoc està malament, tot i que el Biaix no ha estat massa fi, el menú de tast fluixet. També unes costellades que no se les "salta un galgo" i unes truites de patates que oh, oh i oh¡.
Es la vida, tot no es pot tenir, peró segur que quan torneu us venjareu.
Ale, que segueixi molt be.
Una abraçada ben forta Pare
Estimats;
ResponEliminaEsperava trobar missatges vostres; estem escribint aquest missatge des de Marrakesh, per aqui tot be i maco, espero que vosaltres tambe estigueu molt be
Aprofito aquest blog per comunicarme amb
la mama
la germana
el cunyat
el miki
el sergi
la susi
i amb el xavi
el ordre no importa, apliqueu la commutativa
No poso accents per que aquest teclats estan fets pels marroquins que tenen un abecedari molt raro: Tot aixo es una puta digo pura aventura:
Avui emb visitat el Atlas; pero no el de tot el mon sino el que esta abans de arribar al Sahara:
Tonelades de petons per tots
CS