Bye Bye India

Taj Mahal sota la pluja

Bé... ja fa 4 dies que tornem a ser a casa, després de perdre la connexió Londres-Barcelona i d'haver de tornar uns via Munich i els altres via Frankfurt amb un dia de retard, però encara és hora que tanquem definitivament el bloc d'aquest any i això és el que farem tot seguit.

Des de l'última entrada, només ens queda explicar-vos Delhi i posar les fotos pendents d'Agra i Varanasi:

Taj Mahal

Carrers de Varanasi

Riu Ganges Ambient a la vora del riu

Cerimònia diària al Ganges

Vol intern cap a Delhi

El primer dia a Delhi ens vam dividir per parelles: l'Albert i la Clara van anar a descobrir Old Delhi i Connaught Place, i la Rosa i el Jordi es van quedar a casa l'Ushi i l'Avnish bàsicament perquè la Rosa no es podia separar de l'inestimable companyia del Sr Cera (conegut a Espanya com a Sr. Roca...). L'Indian belly, però, no ens va impedir experimentar el Reiki i vam aprofitar per fer una sessió i un mini-curs d'introducció (ja us ho explicarem...).

Lotus Temple

Lodhi Gardens

Restaurant caríssim de Lodhi Gardens A la Masterguest House amb el dicharachero Avnish

Han estat 21 dies d'experiències intenses, de menjars especiats i vegetarians (very important, believe me), d'intentar comprendre les contradiccions d'aquesta societat tan desigual i aclaparadora... en fi, una experiència tan inoblidable com esgotadora...

La veritat és que no tenim cap pressa per tornar a l'Índia. Ara bé, això no vol dir que no comencem a tenir nous destins en ment ;-)

Gràcies a tothom pels missatges que ens heu anat enviant!

Fins a la pròxima aventura!

Taj Mahal i ritus al Ganges

Hello family!!!!
Abans d,explicar res dir-vos que estem molt be pero lo d'internet no ha esta facil i finalment podem escriure pero sense fotos.... Desde Delhi les intentarem enviar.
Agra no val res pero paga la pena perque el Taj Mahal es l'edifici mes bonic que hem vist mai. Les fotos que heu vist a les enciclopedies o internet no son res comparat amb la realitat, es meravellos... Es nota que es un monument construit per amor, es precios, t'atrau, com mes el mires mes el vols mirar, vam fer esperar al Mali una hora pq no podiem marxar, estavem abduits per la seva bellesa :) . I aixo que el nostre hotel era impresonante, molt senyorial....
A Agra vam deixar la companyia del Mali i ara anem en tren i avio
L,experienca del tren va ser "religiosa", detalls in person, tot i que algun va dormir tot el cami, es la nostra "marmotilla" 14 hores de viatge mes 4 hores llargues de retard per arribar a Vanarasi, a orillas del Ganges, la ciutat mes bruta i desfeta que hem visitat pero no podiem anar a la India i no veure el riu de la vida i la mort. Ahir al vespre vam anar a un ritual amb cantics, incens i flors, les fotos ho expliquen tot, tingueu una mica mes de paciencia :-)
Ara us hem de deixar doncs tenim un vol intern a Delhi, us escribim dema desde la capital,
Molts petons a tothom!!!!!!!!!!!
PD: Felicitats a la Clara gran i la Sussi pel Sant

Danses a Udaipur, misticisme de Pushkar i "la vie en rose" a Jaipur

Hello family!

Be, d'aqui un parell o tres d'horetes marxarem de Jaipur, la ciutat rosa, i ens encaminarem finalment cap al desti mes conegut de l'India: el Taj Mahal. Arribarem a Agra aquesta nit i fins dema a l'alba no visitarem aquesta joia arquitectonica.

Be, a Udaipur vam enganxar una vaga i estava tot tancat. La ciutat es coneguda com la Venecia de l'India. La veritat es que son una mica exagerats fent aquesta afirmacio pero no esta mal: palauets vorejant el llac de la ciutat.

Per culpa de la vaga (per qui ho vulgui saber la feien per aconseguir uns tribunals suprems a la ciutat), nomes vam poder visitar el palau, que no valia gaire la pena, i vam anar a veure un espectacle de danses tradicionals que va ser una passada. Us posem fotos i algun video perque gaudiu dels colors d'aquests balls! :-)

D'Udaipur vam anar a Pushkar. Pushkar es una ciutat amb molt d'encant tot i que esta feta una mica pols. Si estigues ben cuidada semblaria una conte de fades. Pero el mes impressionant de tot es la gent que recorrer aquest poblet: pererins, mistics, turisme local, comerciants...

Nen que vam veure de cami a Jaipur.


Sistema per recollir aigua i regar els conreus de blat.

De Pushkar cap a Jaipur, com ja us hem dit, l'anomenen la ciutat rosa perque molts dels edificis tenen aquest color. D'aqui destacariem el Palau dels Vents i el Fort de la ciutat i la tenda de les pedres, pero aixo ja us ho explicarem en un altre moment...

Be, no tenim gaire temps que aquest internet va amb una mena de taximetre i quan s'acaba el temps es talla "sin previo aviso".

Molts petons i us intentem escriure des d'Agra segurament dema.

PD: Papa Miquel, l'Albert vol que el posis al dia dels fitxatges del Barca!.

Ptns!

De la tarda d'estels al temple Ranakphur

Hello family!

Hem tingut un problema tecnic i sembla que s'ha esborrat tot el que haviem escrit fins ara des de Jodhpur fins Udaipur, que es on som avui... Aixi que farem una versio il.lustrada i molt escueta del que haviem intentat explicar... No us sap greu oi? ;-)

(Foto artistica del Jordi. Sergi, aixo es un Tuc-tuc)

Que hem fet fins ara a Jodhpur a part de veure com pares i fills feien volar estels per sobre de la ciutat blava?

1. Gaudir de les terrassetes de l'hotel i del restaurant on vam sopar.

2. Visitar el fort de Mehrangarth, on un cop mes els turistes locals ens vam demanar fotos.

CURIOSITAT: la gent d'aqui l'India et demana que els facis fotos amb la teva propia camara, sembla que els fa gracia que els fotografiis encaraq que no tindran cap copia de la imatge.

3. Visitar el temple jainista de Ranakpur que te 1444 columnes gravades i esculpides de manera diferents! Impressionant!

Curiositat: el temple per fora es mes auster perque els jainistes consideren que la bellesa esta a l'interior.

Altres: ens vam creuar amb varis autobusos escolars que venien a veure el temple i tambe amb micos gegants! (aquests no son perillosos com els del nord!)

4. Passar per una carretera de muntanya de vegetacio increible per anar cap a Udaipur.

5. Curiositats que ens ha explicat el Mali:
a) Quan la penya esta encostipada el que fa es posar-se la mateixa samarreta 7 vegades pels peus i despres tirar-la sobre un arbre concret que hi ha a cada poble. Un cop fet aixo, se't passa la tos, l'encostipat i tot, tot i tot.

b) Hi ha moltissima gent que fa peregrinatge cap a temples que estan a mes de 900km d'on viuen. La majoria ho fa caminant (fins aqui mes o menys normal, oi?). Pero el que ja no es tan comu es que aquesta gent vagi a aquests temples que es troben a la quinta punyeta fent tombarelles, oi? Pero family, aixo es l'India i aqui tot es possible!

Ens despedim fins dema (si podem!)

Petons a tothom!

PD1: Moltes gracies papa per les gestions!!!! :-)

PD2: Gabi i Lavinia hem rebut un mail vostre pero el hotmail aqui a Udaipur no funciona i no el podem llegir. A veure si tenim mes sort dema! Un peto a tots 2 i unes rascadetes pel Tro. Per cert, hem conegut una nena que es deia Lavania! :-)

PD3: Mami Clara, quina enveja!!!!! Ens veiem despres de Campo Lameiro!!!! No hem pogut obrir el mail de les fotos del Sergi, re-envia,l al email de l,Alberto, el de la uab (la tata o el tiet el tenen).

PD4: Sue com va per Selva? El nostre nebodet ja es banya molt? Hi han mores? i les vinyes? Dona recods a la Sra Teresa i Sr Josep. T,has trobat amb el Man i la Rac? Envia,ns una fotito de familia que tenim molt i molt mono, a l,adreca de l,Albertito, molts petons i una super abracada al Sergi dels seus tiets

JOROBADOS...don't worry es por los otros animales no por nosotros)

Hola queridos lectores,

Hoy toca National Geografic... vereis camellos (de ahi el titulo), escarabajos peloteros, desiertos y, por fin, descubrireis cual es el sentido de la expresion vivir como un marajah.

Empezemos por lo ultimo. Hace dos dias estuvimos en Bikaner y alli visitamos el palacio de su marajah (Junagarh)...flipamos...marmol de carrara y cristal d murano, baldosas sicialanas... y piedra rosa trabajada como si fuera madera.

Tambe vam estar en un altre palau reconvertit en hotel...hem decidit que la propera vegada que vinguem ens allotjarem aqui... obvament esteu convidats.
Pel que fa a la vesant gastronomica, aspecte que interesa especialemt a les mares i a la iaia, us direm que encara no fan potajillo pero que cada dia millorem... ens tornarem vegetarians. A mes a mes de que fan uns menjars increibles, quan un veu el que menjen les vaques pel carrrer (cartrons, paper...) deixaria de menjar carn.

De pel.licula. Que ens dirieu de veure al Jordi ballant en mig del desert despres de sentir-se Lawrence de Arabia. De moment us deixem una foto de l'expedicio i un altre del Fred Astaire del desert del Thar.

Aqui a Jaisalmer hem estat 2 nits en un hotel super xulo dins la ciutat amurallada: immaculadament net, espai'os i amb vistes a la ciutat. L'unic problema es que a la ciutat amurallada viu mes gent del que el clavegueram sense renovar pot suportar. L'altre inconvenient es que hi ha tibetans menors d'edat treballant-hi 24h al dia... Ja us explicarem com funciona el tema. Jaisalmer es increible: l'anomenen la ciutat d'or perque esta tota construida amb pedra arenisca. Vam visitar el fort amb una audioguia en "argentino" molt autentica :-) Com veureu a les imatges, el treball fet a cada raco del fort es d'una precisio i d'una habilitat encisadora. Vaja, que la part desertica de l'India ens esta agradant moltissim! A Jaisalmer tambe hem anat a una botiga recomanada per la Lonely Planet perque ajuda a les vidues, que estan totalment marginades de la societat, a guanyar-se la vida minimament. En Deepak (qui porta la botiga) ens ha explicat moltes coses sobre el sistema de castes i els casaments i totes les desigualtats i injusticies que aquest sistema comporta. Ens deia que a l'India hi ha 4 grans castes. La mes baixa son "els intocables" que nomes van a la ciutat de matinada per netejar-la. Ningu no pot parlar amb ells. De fet, cap casta pot parlar amb castes inferiors a les seves. Tant es aixi, que si ho fas, no nomes et busques problemes a tu mateix amb risc de que t'excloguin de la casta, sino que tambe perjudiques tota la teva familia, aixi que moltes vegades, es per la familia que deixes de fer moltes coses o d'intentar lluitar contra aquest sistema.

En Deepak tambe ens explicava que les noies es casen dels 12 als 14 anys, mentre que els nois es poden casar fins als 20 i tants. Mes tard dels 14 es considera que ets afortunada si un home deiceix casar-se amb tu... A mes a mes, el casament l'arreglen entre els pares i els nuvis no es veuen fins al mateix dia del casament... Com deia el Deepak, primer et cases i despres aprens a estimar...

Avui hem arribat a Jodhpur, la ciutat blava, on nomes passarem una nit. Ha coincidit que hi ha un festival d'estels (no d'estrelles, de fil) i a mes avui es el dia de les germanes. Es tipic que les germanes comprin un bracelet als seus germans (que li donara sort durant un any) i que aquests li facin un regal a les germanes.

Dema visitarem el fort de la ciutat i marxarem cap a Udaipur, la ciutat d'en Mali, on estarem 2 nits. Intentarem escriure des d'alla.

Molts petons a tothom!