Taj Mahal sota la pluja

Bé... ja fa 4 dies que tornem a ser a casa, després de perdre la connexió Londres-Barcelona i d'haver de tornar uns via Munich i els altres via Frankfurt amb un dia de retard, però encara és hora que tanquem definitivament el bloc d'aquest any i això és el que farem tot seguit.
Des de l'última entrada, només ens queda explicar-vos Delhi i posar les fotos pendents d'Agra i Varanasi:

El primer dia a Delhi ens vam dividir per parelles: l'Albert i la Clara van anar a descobrir Old Delhi i Connaught Place, i la Rosa i el Jordi es van quedar a casa l'Ushi i l'Avnish bàsicament perquè la Rosa no es podia separar de l'inestimable companyia del Sr Cera (conegut a Espanya com a Sr. Roca...). L'Indian belly, però, no ens va impedir experimentar el Reiki i vam aprofitar per fer una sessió i un mini-curs d'introducció (ja us ho explicarem...).

Han estat 21 dies d'experiències intenses, de menjars especiats i vegetarians (very important, believe me), d'intentar comprendre les contradiccions d'aquesta societat tan desigual i aclaparadora... en fi, una experiència tan inoblidable com esgotadora...
La veritat és que no tenim cap pressa per tornar a l'Índia. Ara bé, això no vol dir que no comencem a tenir nous destins en ment ;-)
Gràcies a tothom pels missatges que ens heu anat enviant!
Fins a la pròxima aventura!
Des de l'última entrada, només ens queda explicar-vos Delhi i posar les fotos pendents d'Agra i Varanasi:
Taj Mahal

El primer dia a Delhi ens vam dividir per parelles: l'Albert i la Clara van anar a descobrir Old Delhi i Connaught Place, i la Rosa i el Jordi es van quedar a casa l'Ushi i l'Avnish bàsicament perquè la Rosa no es podia separar de l'inestimable companyia del Sr Cera (conegut a Espanya com a Sr. Roca...). L'Indian belly, però, no ens va impedir experimentar el Reiki i vam aprofitar per fer una sessió i un mini-curs d'introducció (ja us ho explicarem...).

Han estat 21 dies d'experiències intenses, de menjars especiats i vegetarians (very important, believe me), d'intentar comprendre les contradiccions d'aquesta societat tan desigual i aclaparadora... en fi, una experiència tan inoblidable com esgotadora...
La veritat és que no tenim cap pressa per tornar a l'Índia. Ara bé, això no vol dir que no comencem a tenir nous destins en ment ;-)
Gràcies a tothom pels missatges que ens heu anat enviant!
Fins a la pròxima aventura!









Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada