Hola family!
En primer lloc felicitar a la senyora Carre que esta demostrant ser tota una crack en el mon cibernauta! Aixi ens agrada, que t'atraveixis amb les noves tecnologies!
Doncs ja som aqui! Ha costat arribar a desti entre els retards als aeroports de Barcelona i de Londres (ahir vam despegar de Londres cap a les 1.am. amb tres hores de retard) i un cop a Delhi hem trigat com 6h de cotxe per arribar al nostre primer punt de la ruta: Chandigarth, la ciutat india de Le Corbusier.
Encara no us podem dir com es la ciutat perque hem arribat ja de nit i acabem de sopar pero si que us podem donar les primeres impressions del trajecte des de Delhi: podriem resumir que mai no haviem vist res semblant: xaboles i mes xaboles al costat d'edificis moderns acabats de fer, nens demanant diners per la carretera amb un pot que suposem que portava cola, vaques mortes als vorals de la carretera que servien d'aliment a gosoos i ocells famolencs, muntanyes de brossa al llarg de tot el paisatge... A l'hora arrossals que son un mar de verd, jardins inmensos, boganvilles a petar de color rosa per tot arreu i tv planes... bicis i motos amb 3 persones,la familia sencera, tu-tus (furgos petites) q son com taxis, autopistes on no hi ha carrils i els cotxes s'avisen pitant, la llei del mes fort impera, pitido i palante, aixo si, t'avisen de que et posis el cinturo de seguretat i el casc, hem decidit que millor no conduir aqui, es com les fotos de vietnam pero amb cotxes....
Dema visitem aquesta ciutat i acabat de dinar marxem a Simla,mes al nord, cap a l'Himalaya, buscant la fresqueta i el verd. Aqui venen unes fotitos:
Per cert, el Mahendra ens ha vingut a buscar a l'aeroport pero al final no es ell qui ens acompanyara tots aquests dies: ens ha deixat a les mans de Mali. Aqui la foto del cotxe amb el que anem:
Petons a tothom i fins dema si trobem internete i (com diu el Jordi) si Shiva vol :-)
Ei familia! soc el Miki. kin pal començar el viatge d'aquesta manera, algun dia els nostres avions aniran be??
ResponEliminabueno, encara us queden uns kuants dies per endavant i estic segur de que valdra la pena. segur que ho disfrutareu al maxim!!
molts petonarrus i cuideu-vos mutuament.
us adjunto un link amb paraules basiques en hindi que us pot anar be:
http://meriyaar.blogspot.com/2006/06/palabras-y-frases-bsicas-en-hindi.html
NAMASTE! (hola/adios en hindi)
soy mama rosa:
ResponEliminaestoy contenta de ver que haceis buena cara, el paisaje un poco cutre,pero mañana quitareis lo perdido, muchos besitos y queremos ver, tambien a los hombres.mua mua!!!
¡¡ Hello babys ¡¡ supussem que ara esteu descansan, dons segur que esteu fets pols, (heu donat mes voltes que el motor del avió amb el que heu vingut), ja hem vist el paisatge i és de conya, bé, demá será unaltre día i estem segurs que será molt millor, ja ens ho explicareu, disfruteu al maxim i visceu noves experiencies, dons sou uns 'craks'.
ResponEliminaMolts petons de 'el pre-jubilat i la currante que no acaba mai les piles'.
MªRosa/Miquel i reste de la tropa. Muakkkkkkkkkkkkkkkkk
ELS SOMRIURES DE LA ROUS I LA CLARA ES UN PREMI DESPRÈS DE UNA ESPERA TAN LLARGA. LA PROPERA VEGADA QUE SURTI L' ALBERTITO. JORDI DFINITIVAMENT EL COLOR VERMELL ÉS EL TEU COLOR.PETONS....
ResponEliminaCLARA S.
Nenes, heu tapat les rodes del cotxe... per que en porta, oi?
ResponEliminaAixò se sembla ala meva biblioteca: muntanyes de Brossa, del Joan Brossa és clar, m'agrada tant!
ResponEliminaHola chavales. Soy San Vicente Ferrer que os hablo desde el cielo.
ResponEliminaOs invito a que aprovecheis el viaje y no seais unos turistas vulgares,y apadrinaeis a los niños de Anantapur. Solo que toque a dos por barba, ya serán ocho que no pasarán más hambre.
Jopà, vaja arribada!!
ResponEliminael del 'carrito', què venia? Pb? :-)
बहुत भाग्य और देखभाल
Ei, ens alegrem que heu arribat bé, tot i que tard. A veure si millora el paisatge per Simla.
ResponEliminaUna abraçada! G&L
Hola: Lo del retard dels avions no hi ha remei, pensavem que només hi havien problemes ací, però està vist que arreu.
ResponEliminaJordi, el "foscurit" de conya oi? però realment vas poguer dormir amb tot aixó a la face? altrament dita "la jeta".
Ja ho vaig dir, el xòfer va estar contractat per una mà "amiga", hos ho vareu prendre de conya.
Tenim a la Lavinia amb febre producte d'un gripàs. Tot control·lat, cap problema.
Vinga, aneu tirant cap el destí, feu moltes fotos i passeu'ho molt be. Ull ull, al loro "que no estamos tan mal caramba"
Molts petons Pare