Be, avui estem tenint una mica de problemes per transferir fotos i amb internet en general....Va mes lent que el caballo del malo... Us volem mostrar l'hotel en el que estem i la meravellosa excursio que hem fet a la vall de Sollang.
Hem anat caminant desde Manali amb un guia molt simpatic que es deia Labu o l'home del dit xafat (es que tenia el dit xafat, molt xafat i l-hem hagut de donar medicaments (un pot de topionic i paracetamol).
Be l'excursio ha sigut molt xula! 14 km i uns 500 m de desnivell. Hem anat travessant prats amb pomers (molt bones) , rius, pobles rurals, camps silvestres de Marihuana, etc... 
i hem inclus arriscat les nostres vides creuant un riu per sobre de dues fustes. 
Hem estat acompanyats per dos gossos, pero de vegades el grup augmentava a tres gossos, una vaca, una ovella (negra) be, tota una barca de Noe... 
A dalt de tot, ens esperava el Mali amb el seu flamant cotxe i, com un rics de Pedralbes, hem baixat enmig d'una pluja torrencial amb tota comoditat (be, erem 4 darrera aquesta llauna, doncs hem baixat tambe al pobre guia ferit, pero hem sobreviscut). El paisatge es realment espectacular,
penseu que estem a la falda de l'Himalaya, rotllo cascades, parets verticals, verd per un tubo i muntanyes gegants. Llastima de la boira, que no ens deixa veure el final de les muntanyes...segur que l'Everest esta per aqui en algun lloc amagat... :-)La Rosa i jo ens hem menjat uns dolcos tipics d'aqui (la Clara i l'Alberto no ho veien clar) i ara anirem a sopar menjar tibeta.
Dema tornem a passar la nit a Mandi abans d'anar cap a Dharamsala (el petit Tibet) i depen de l'hora que arribem no estarem a temps d'escriure. El plan del mati es fer visites culturals al poble i veure els temples que hi ha per aqui. Ben dinat, tornar a passar pel tunel sense llums ni ventilacio n iportes d'emergencia de pas obligatori cap a Mandi pero no patiu que tenim els Deus del nostre costat! :-)
PD.1 (by Jordi & Rosa): La verdad de Mandi ..... L'Alberto tambe es va apuntar a la festa nocturna gracies a les magnifiques cerveses indies del sopar.... :-)
PD 2 : Sergi, aqui els cotxes dels bombers van molt rapid. I la teva tieta Clara s'ha fet amiga d'un mico filos, tambe hi ha unes vaques molt grans i peludes que es diuen yaks i el tiet Jordi s'ha pujat... ens han dit que la tieta Rose s,ha fet amiga d'un camell i el tiet Albertito d,un elefant... ja t,anirem ensenyant les fotos...
Caram, aixó es una altra cosa oi? quines muntanyes, de fret com aneu? perque a aquestes alçades..... Suposo que la gent d'aquests llocs deuen viure millor que als suburbis de les ciutats tot i que posiblement amb lo justet.
ResponEliminaAprofiteu perque per fer caminades no os ho podreu acabar, ja se sap la cabra tira al monte.
L'hotel te bona pinta, els menjars que tal?
Rosa, passant el riu, tots mirant peró ajundant res de res, inclús un amb la càmara a punt per si acàs.
La Clara també tota sola darrere les vaques, sort que s'arromanga els pantalons sino......, ja se sap coses de la muntanya, es la natura.
Que ho passeu molt be
Adeu. Pare
Bon dia soc el Sergi, i dic CACA, aquesta paraula ultimament m'encanta dir-la a tothora i a tothom. Què bè que esteu!!!! Jo avui he acabat l'anglès i estic molt content.
ResponEliminaAra parla la Sue, nois quines fotos més maques i quina enveja que em feu.Pero això de tenir com a companys de viatge vaques, gossos i gent mutilada em fa una mica de angunia.... aix... si es que en el fons soc una mica remilgada.
Albertito, cómo va eso??? has encontradotu paz interior??? Por las fotos veo que sí.
Perquè no hem porteu quelcom del Tibet que doni pau i paciencia??? Si no el Sergi miraculosament apareixerà per aquestes terres llunyanes.....
Record del XAvi que diu que si l¡Albertito es torna a queixar de la conducciò del Xavi, hi hauran seriosos problemes!!!
Un petò molt fort a tots i seguiu disfrutant de la vida i el moment.CARPEDIEM!!!
SUE: DISCULPEU LES FALTES D'ORTOGRAFIA, PERO ESCRIURE AMB EL BITXO TOCANT EL TECLAT........GRRRRRRRRRRRR,
ResponEliminaEi turistes, ja poca cosa pudem dir la familia Carré, dons ja ho han dit cuasi tot, compartim plenament els comentaris d'en Grabriel pare, la Sue, Sergi, en fí de tots, aquesta tarda he estat miran per internet Manali i altres llocs, i deu ni-dor les carreteres i els cotxes, he vist un que adelantaba per la dreta a un camió i deu ni dor, aixo sì, els paisatges son de fàbula, la iaia está avui molt contenta, dons de veure les vostres cares de satisfacció i lo bè que esteu, ja no ha parlat mès de les rates ni dels monos. quedem a l'espera de més cosses boniques, mentres-tant molts petons de tots.
ResponEliminaPD: la Sra. Carré 'mader', ha rigut amb ganes, en els vostres comentaris.
Fins demá estimats 'sufridors'.
ESTEU MAGNÍFICS. ALBERTO: QUE FEIES EN ELS ELS CAMPS DE MARIA? NO ES D' ESTRANYAR QUE A LA NIT ESTIGUESSIS ..... TANT EUFÒRIC BROMES APART , ESTIC GAUDINT MOLT AMB LES VOSTRES FOTOS I ELS VOSTRES MISSATGES PERÒ M'HAURIA AGRADAT MOLT ESTÀ AMB VOSALTRES...¡QUIN SUSTO LA MARE - TIETA VOL VENIR AMB NOSALTRES! PASSEU-LO BÉ I APRENEU DE LA FILOSOFIA HINDÚ. TONES DE PETONS C.S
ResponElimina